El jurat internacional del concurs està integrat per 9 membres que canvien cada any, a excepció de la Presidenta del Jurat, que és la directora artística. A més de valorar la seva excel·lència artística i professional, els membres del jurat se seleccionen tenint en compte la representativitat de diferents països i escoles pianístiques, paritat de gènere i diversitat generacional. Es prioritza també la presència d’antics premiats al concurs. Les persones que formen part del jurat no podran presentar familiars ni alumnes amb els quals hagin treballat durant els últims tres cursos.
La pianista japonesa Yukiko Akagi va rebre la seva formació musical al Conservatori de Toho a Tòquio, MannesCollege of Music i Manhattan School of Music de Nova York, sent alumna de Nobuko Amada, Jerome Rose i Solomon Mikowsky. També va va ser deixeble d’aclamats pianistes com Earl Wild, György Sándor i la pianista Ruth Slencyznska, alumna del llegendari Sergei Rakhmàninov.
Premiada en diversos concursos internacionals, va guanyar el Segon Premi al Concurs Internacional de Música MariaCanals de Barcelona (2005), al Concurs Internacional de Piano Fundació Guerrero (2006), i el Primer Premi, al Concurs Internacional de Piano José Roca (2006), entre d’altres.
Va fer el seu debut americà al Carnegie Hall de Nova York el 2004 i l’èxit rebut la va impulsar a desenvolupar àmpliament la seva carrera pels Estats Units, actuant en algunes de les sales més prestigioses del país. Als Estats Units les seves actuacions han estat gravades i emeses per importants emissores com la WQXR de Nova York, i la WFMT de Chicago.
A Espanya ha estat convidada per algunes de les principals orquestres espanyoles com l’Orquestra Nacional d’Espanya,l’Orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orquestra Simfònica de les Balears, entre d’altres. Yukiko Akagi és directora artística i presidenta del jurat del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona.
La pianista japonesa, Yukiko Akagi va rebre la seva formació musical al Conservatori de Toho a Tòquio, Mannes College of Music i Manhattan School of Music de Nova York, sent alumna de Nobuko Amada, Jerome Rose i Solomon Mikowsky. També va rebre consells d’aclamats pianistes com Earl Wild, György Sándor i la pianista Ruth Slencyznska, alumna del llegendari Sergei Rakhmàninov.
Premiada en diversos concursos internacionals, va guanyar el Segon Premi al Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona (2005) i al Concurs Internacional de Piano Fundació Guerrero (2006), i el Primer Premi al Concurs Internacional de Piano José Roca (2006), entre d’altres.
Va fer el seu debut americà al Carnegie Hall de Nova York el 2004 i l’èxit rebut la va impulsar a desenvolupar àmpliament la seva carrera pels Estats Units, actuant en algunes de les sales més prestigioses del país. Als Estats Units les seves actuacions han estat gravades i emeses per importants emissores com la WQXR de Nova York, i la WFMT de Chicago.
A Espanya ha estat convidada per algunes de les principals orquestres espanyoles com l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orquestra Simfònica de les Balears, entre d’altres.
El pianista Billy Eidi va estudiar a París amb Magda Tagliaferro, amb Jacques Coulaud al Conservatori de Versalles i amb Jean Micault a l’École Normale de Musique de Paris Alfred Cortot. L’any 1981 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de Piano Viotti-Valsesia. També ha exercit de professor al Conservatoire à Rayonnement Régional (CRR) de París i a la Schola Cantorum, després d’haver ensenyat durant 15 anys al Conservatoire National Supérieur de Musique (CNSM) de Lió i a l’École Normale de Musique de Paris Alfred Cortot.
Ofereix classes magistrals a les Acadèmies Internacionals d’Estiu de Niça i Nancy, així com a Espanya, Xina, Japó i Corea del Sud. S’ha especialitzat en el repertori romàntic i en la música francesa del segle XX, que interpreta a concerts arreu del món. Ha estat guardonat amb distincions com el Grand Prix de l’Académie Charles Cros, la Nouvelle Académie du Disque Français, i la BBC Music Choice, entre d’altres.
L’any 2009, va rebre el Grand Prix Gerald Moore de l’Académie du disque lyrique després d’un nou enregistrament de les cançons de Guy Sacre. El seu últim enregistrament de les 13 Barcarolles de Fauré li ha valgut la màxima distinció de la revista Classica: el Choc de l’année.
Nascuda a Barcelona, la compositora i pianista Sira Hernández va debutar als 16 anys al Conservatori G. Verdi de Torí, on va completar els seus estudis amb Remo Remoli i Felice Quaranta. Més tard, va perfeccionar la seva formació pianística a l’Acadèmia Marshall amb Alicia de Larrocha i va estudiar composició amb Manuel Oltra i improvisació amb Emilio Molina.
La seva activitat artística es mou entre la interpretació, la creació i la col·laboració interdisciplinària. Ha actuat en festivals i espais reconeguts com el Festival de Peralada, el Palau de la Música Catalana, el Real Alcázar de Sevilla o la Biblioteca Nacional de España. Els seus projectes combinen música amb poesia, dansa i arts visuals, col·laborant amb artistes com Pablo Arán (companyia Pina Bausch), Stella Rahola o Manuel Galiana.
Com a compositora, ha desenvolupat un llenguatge musical personal inspirat en la literatura i la història. Les seves obres Initiation to the Shadow (Naxos) i Tre Impressioni sulla Divina Commedia (Sony Classical) han estat àmpliament reconegudes internacionalment. Aquesta última li va valer tres medalles d’or als Global Music Awards del 2022. També ha composat peces en homenatge a Primo Levi, en col·laboració amb institucions com el Centro Studi Primo Levi de Torí.
La seva discografia, amb enregistraments de obres de Scarlatti, Bach, Chopin, Albéniz, Mompou i Antonio Soler, ha rebut grans elogis de la crítica. Els seus concerts s’emeten sovint per emissores nacionals i internacionals.
Pianista, professor, coach i autor d’obres pedagògiques. Debuta com a pianista amb Pierre Audon i després segueix els seus estudis musicals al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse de Paris amb Aldo Ciccolini, Jean Hubeau i d’altres.
L’any 1984 obté el segon premi al Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona i comença una Carrera de concertista i pianista acompanyant a França i a l’estranger, gravant obres de Florent Schmitt, Szymanowski, i l’òpera Pelléas et Mélisande, de Debussy. Va ser assistent de Jean-Claude Pennetier al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse de Paris, on va ser nomenat professor de música de cambra l’any 2010.
Ensenya al Conservatoire de París (CRR) i és assessor pedagògic al Pôle Supérieur d’Enseignement Artistique de París-Boulogne-Billancourt (PSPBB). El 2015 va cofundar l’agència Lude et Interlude, dedicada a l’acompanyament professional de músics.
Apassionat de la psicologia, l’any 1991 va començar els estudis de programació neurolingüística. Les seves investigacions el porten a escriure diversos llibres, entre els quals destaquen La magie du déchiffrage, L’art du trac i, més recentment, Musicien jour après jour. També ha escrit més de 150 articles per la revista de música La lettre du musicien, reunits a la col·lecció Le musicien et la connaissance de soi.
Com a coach artístic fa més de vint anys que treballa la por escènica, la creativitat, la pedagogia, la improvisació, la memorització, l’aprenentatge i el carisma escènic.
El pianista rus-americà Alexandre Moutouzkine ha estat guanyador dels més reconeguts concursos internacionals com el Walter W. Naumburg, Cleveland, Montreal, Nova Orleans, Panamà, Iturbe a València, Maria Canals a Barcelona i Arthur Rubinstein a Tel Aviv. L’any 2009 va guanyar l’Astral Artists National Auditions. Ha col·laborat com a solista amb més de 60 orquestres, entre les quals destaquen la Orquestra Simfònica de Berlín, la Orquestra Filharmònica de Brno de la República Txeca, l’Orquestra Filharmònica d’Israel, l’Orquesta de Cleveland i l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola entre d’altres.
Moutouzkine va obtenir el master i altres postgraus a la Manhattan School of Music, on va estudiar amb Solomon Mikowsky. També va rebre el premi “Distinguished Alumni” de la mateixa escola y va ser nomenat codirector del departament de piano al setembre de 2022.
Ha estat jurat en concursos internacionals, com ara el Concurs de piano Bartók de Budapest, el Concurs Internacional de Piano de Nova Orleans, el Concurs Internacional de Piano de Panamà i al Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona, entre d’altres.
Va rebre el premi Artista de la temporada de la Chamber Music International de Dallas. La WRTI va considerar la seva interpretació de “Música per a piano de Cuba” (Steinway & Sons) com una de les 10 millors gravacions de música clàssica de l’any 2017.
És convidat a festivals internacionals com MusicAlp (2024 i 2025), Pequín, Perusa, Ginebra o la Paris International Music Academy.
El pianista Pavel Nersessian va obtenir el primer premi al Concurs International de Piano de Dublín l’any 1991. Ha obtingut altres premis al Concurs Internacional de Piano de Viena i al Concurs Internacional de Piano Paloma O’Shea de Santander.
Nersessian és un dels pianistes més notables de la seva generació a Rússia. Va ser alumne del famós conservatori Tchaikovski de Moscú i, al finalitzar els seus estudis, es va incorporar al departament del professor S. Dorensky. El 2013 es va incorporar com a professor a la Universitat de Boston i el 2022 al New England Conservatory.
Des de l’edat de 8 anys ha actuat com a solista i músic de cambra per tota Europa, Estats Units, Xina i Japó i ha col.laborat amb els quartets Borodin i Glinka, entre d’altres
Ha participat en nombrosos enregistraments de les obres de Chopin, Schumann, Schubert, Brahms i Tchaikovski. Ha impartit classes magistrals als Estats Units, Japó, Europa i Sud-Amèrica, i es membre del jurat a diversos concursos internacionals de piano com els de Dublín, Hamamatsu, Sendai, Maria Canals a Barcelona i València, entre d’altres.
Convidat pel Ballet Kirov i el Ballet Perm, va interpretar la part solista del Ballet Imperial de Balanchine, basada en el Concert per a piano núm. 2 de Tchaikovski, al Teatre Kirov, al Bolshoi, al Chatelet i al Covent Garden.També va actuar com a solista en el ballet de J. Robbins The concert, or The Perils of Everybody amb música de Chopin
L’any 2005 va ser reconegut com a Artista de Mèrit de la Federació Russa.
Pianista versàtil i pedagoga compromesa, J.Y. Song combina excel·lència musical, innovació i una formació intercultural excepcional.
Nascuda en una família de pianistes, es va formar als conservatoris de Ginebra i Lausana, i més endavant a la Juilliard School de Nova York amb Jerome Lowenthal. També és titulada en microbiologia i immunologia per la Universitat de Stanford i té un màster en lideratge i emprenedoria per la NYU Stern School of Business.
Guardonada amb premis com el Pro Musicis International Award, el Christel Award, el Sudler Prize i el Petschek Award, ha actuat en escenaris com el Carnegie Hall, Alice Tully Hall, el Théâtre de l’Athénée (París), el Kennedy Center i el Beijing Center for the Performing Arts. La seva gravació dels Études de Debussy van obtenir un Diapason d’Or i va ser seleccionada per Gramophone com a “Desert Island Selection”.
Artista Steinway, va fundar els Classics Abroad Piano Programs i va ser directora del programa de piano de l’EAMA a l’École Normale de Musique de Paris. Resideix a Nova York, on ensenya des de fa més de vint anys a la Mannes School of Music i actualment imparteix Leadership & Innovation a la Juilliard School.
Ofereix classes magistrals a Europa, Àsia i els EUA, i els seus alumnes han estat premiats en concursos internacionals de prestigi.
Catherine Vickers va néixer a Regina (Saskatchewan) i va estudiar a Edmonton (Alberta) abans d’ampliar els seus estudis a Alemanya amb els professors Bernhard Ebert i Hans Leygraf a la Hochschule für Music und Theater de Hannover. L’any 1979, va ser guardonada amb la Medalla d’Or i el Premi Busoni al Concorso Pianistico Internazionale F. Busoni per decisió unànime del jurat. També va guanyar un premi al Concurs Internacional de Piano de Sydney l’any 1981.
Vickers actua internacionalment per Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud, amb un repertori que inclou obres clàssiques i avantguardistes per a piano. La seva discografia inclou Waltzes throughout the 20th Century i Nicolaus A. Huber – Complete Works for Piano. És autora de The Listening Hand, exercicis per a piano contemporani publicats per Schott.
Després d’ensenyar durant diversos anys a la Universitat Folkwang d’Essen, va ser nomenada professora a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main el 1998. Molts dels seus estudiants han aconseguit èxits en concursos internacionals.
És convidada habitual a festivals internacionals, com els de Montreal, Munic, Darmstadt i Gant, i ha impartit classes magistrals arreu del món. Durant deu anys va ser directora artística del Piano+ a Karlsruhe. També és membre habitual de jurats en concursos de piano i música de cambra.
